Manquen algunes setmanes per a Nadal, i no és apologia d’unes
dates on sembla que l’estendard principal és la hipocresia i el consumisme (que
si “telemaratons”, que si campanyes de recollida de menjar i joguines, que si
mercats solidaris..., i la resta de l’any ja t’apanyaràs). Però no era d’això
del que volia parlar.
L’any
passat vam tenir una molt bona sorpresa... l’anunci de Freixenet, que a la fi
ha deixat de banda les ridícules “bombolles” i ha fitxat a Martin Scorsese...
En
poc més de sis minuts, hi ha CINEMA. Scorsese fa ús magistral del llenguatge
cinematogràfic. Després de varis mesos, he tornat a veure la pel·lícula i em
segueix semblant fantàstica.
Evidentment,
és un homenatge al gran mestre Alfred Hitchcock amb referències a De
entre los muertos, Con la muerte en los talones, El hombre que sabía demasiado,
Atrapa a un ladrón, Encadenados, Frenesí i Los pájaros... crec que
no n’he deixat ninguna.
La
música, per a qui no ho sàpiga, correspon a Con la muerte en los talones,
composta per Bernard Herrmann, el músic habitual de Hitchcock.
El
títols de crèdit corresponen als dissenys de Saul Bass. Que com a darrera feina
ens remetem a La edad de la inocencia,
dirigida, casualment per Scorsese.
Un
altre gran encert és el muntatge, realitzar per una col·laboradora del
realitzador, la gran Thelma Schoomaker, la dona que apareix devora Scorsese en
el film.
1 comentari:
Antònia, coincidesc completament amb la teva apreciació sobre aquesta joia del cinema, independentment que sigui publicitari o no. Molt bona crítica ;)
Una nota: el nom és The Key to Reserva i no To Key to Reserva
Publica un comentari a l'entrada