Dia 771 – Projecte 365: "332/365 – Santiago Picatoste. Jelly"

Samsung Galaxy S4 GT-I9505

Distància focal: 4.2 mm.

Temps d'exposció: 1/35 s

Punt focal: f/2.2

ISO: 500

Hora de captura: 11.28

Dia 129 – Abstracció

Durant un cap de setmana a Màlaga, era quasi obligat, fer una visita al Museo Picasso Málaga. Malauradament les sales dedicades a l’artista estaven tancades al públic, degut a que s’estava reestructurant la col•lecció. Una altra vegada serà.

Però si es va poder veure una exposició sobre Frantisek Kupka.

Tríptic de l'exposició

Frantisek Kupka és un pintor txec nascut al 1871 a Opochno, és considerat un dels pares de l’abstracció (segons l’Enciclopèdia Catalana: Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament). De ben jovent deixà l’escola i entrà a fer feina a un taller com a guarnimenter, on començà a interessar-se per l’ocultisme i les ciències esotèriques. A la vegada estudia a l’Escola d’Arts Aplicades de Jaromer. Amb devuit anys entrà com aprenent amb el pintor Frantisek Sequens. Al mateix temps, i amb la finalitat de fer un dinerons, exerceix com a médium.

Desprès de llicenciar-se viatge a Viena, per tal de completar els estudis, on creix el seu interès per l’ocultisme, i ingressà en una Societat Teosòfica. Segueix els estudis a París, on s’havia traslladat la primavera de 1896, on treballà com il·lustrador de llibres i revistes.

Agrupà la seva obra en cinc categories: cercles, verticals, verticals i diagonals, triangles i diagonals.

Com a molts altres, el reconeixement no arribà fins després de la seva mort, ocorreguda a Puteaux, França, al 1957.

Alguns retrats de l'artista.

Algunes mostres del seu art.

Em recorda molt, molt "Nightmare Before Christmas"

Sembla ser que Francis Ford Coppola es va inspirar en aquesta pintura pel disseny del castell del vampir a "Bram Stoker's Dracula"

Dia 123 - Rockwell

Norman Rockwell

Norman Perceval Rockwell neix el 3 de febrer de 1894 a Nova York. Durant la seva adolescència decideix que la il·lustració ha de ser com es guanyarà la vida. Uns anys més tard és contractat pel Saturday Evening Post, revista d’actualitat i societat. La primera portada data de 1916. Hi treballa fins al 1963. La publicitat també és camp que conté col·laboracions de Rockwell. Mor el 8 de novembre 1978 a Stockbridge.

Les estampes de Rockwell cal observar-les amb atenció. Els petits detalls són els indicadors del tema de la il·lustració. Un paper d’embolicar amb motius nadalencs ens situa a l’època. Un martell i un gerro espatllat són la raó del perquè la mare, més interessada en el llibre, està a punt de pegar un baticul al nin. Un infant amb els calçons baixos a punt de rebre una injecció. Aquest en són alguns exemples de l’estil de Rockwell, marcats per l’humor i la ironia. Nombroses són les ocasions en que els personatges són mostrats donant l’esquena a l’espectador.

El propi Rockwell reconeix la influència d’un altre gran il·lustrador, Joseph Christian Leyendecker (1874-1951), del qual fou gran amic.

Va tenir temps per escriure la seva biografia My Adventures as an Illustrator, -publicada per entregues pel Post (també editat amb llibre)- del qual seria interessant esbrinar si existeix alguna traducció en l’idioma de Benedetti o d’Espriu.

Happy New Year

The Discovery

The Roadblock

Freedom for Want

Before the Shot




Willie Gillis in College



Child Psychology

The Runaway

The Dugout

Sunset

University Club

Shuffleton's Barbershop

Rockwell en fase de creació

Dia 110 - Pintant

El meu nebot petit, de quasi 5 anys, ja té clar que vol "ser quan sigui gran"... pintor. Però no de parets, sinó artista. És feliç amb un full en blanc i llepissós de colors, pot passar hores dibuixant, i la veritat és que ho fa més que bé per a la seva edat.

L'altre dia, li estava llegint El pinzell màgic, una conte mandarí sobre un nin que té un pinzell que converteix en realitat el que pinta, i va ser quan dir-me que li agradaria ser pintor.

- Quins pintors coneixes?, vaig preguntar.
- Van Gogh, Pablo Picasso i Joan Miró, fou la resposta.

És d'admirar que un menut de poc més d’un metre d’alçada, conegui i sigui capaç d’identificar les obres d’aquests mestres. Si no canvia, va per bon camí.

Dia 45 - Wyeth

Necrològica publicada al diari El País

Muere el pintor Andrew Wyeth a los 91 años

El artista estadounidense destacó por sus paisajes de la costa este de EE UU

AGENCIAS - Madrid - 16/01/2009

Andrew Wyeth, pintor realista estadounidense, ha muerto en su domicilio de Filadelfia a la edad de 91, según ha señalado un portavoz del Museo Brandywine River. Wyeth alcanzó la celebridad como pintor de paisajes, sobre todo del Brandywine Valley, en Pennsylvania (Estados Unidos), y de la costa del Estado de Maine, en obras como Christina's World, su cuadro más famoso.

Obras suyas cuelgan del Museo de Arte Moderno de Nueva York (MOMA, en sus siglas inglesas) y del Museo Metropolitano de la misma ciudad. En 1976 ingresó en la Academia de Bellas Artes de Francia. En 1988 recibió la medalla del Congreso de EEUU y en 2007 el presidente de Estados Unidos, George W. Bush, le concedió la medalla nacional de las artes.

El fallecimiento de Wyeth "es el fin de una era del arte americano", estimó por su parte Joyce Hill Stoner, miembro de la Fundación Andrew y Betsy Wyeth para el Arte Americano. Stoner añadió que el pintor "continuó envolviendo firmemente sus cuadros con una emoción profunda y metafórica incluso cuando era completamente anticuado en el periodo del arte pop y el expresionismo abstracto."

En 2007, su cuadro Ericksons fue subastado por 10,3 millones de dólares (unos 7'7 millones de euros), una las mayores cifras jamás pagadas por la obra de un pintor contemporáneo. Además, Wyeth tuvo el honor en 1970 de ser el primer artista en tener una exposición dedicada exclusivamente a su trabajo en la Casa Blanca. En aquella ocasión, el entonces presidente Richard Nixon le describió como un hombre "que ha alcanzado el corazón de América."

Pàgina web oficial: http://www.andrewwyeth.com/

Fonts consultades (foto):

http://www.jimgrahamphotography.com/photos/pj_portraits/Andrew%20Wyeth.jpg

Dia 38 - Edward Hopper

La pintura sempre m’ha agradat. Hi ha fantàstiques obres i meravellosos pintors. Un dels millors és Edward Hopper. La solitud són els temes de les seves pintures, juntament amb els paisatges urbans i rurals. Domina a la perfecció el joc de llums i ombres.

La famosa casa de la pel·lícula Psycho, està inspirada en una de les seves obres.

Aquí tens la pintura de Hopper.

I la casa de Norman Bates.

Per si t’interessa el tema, aquest és l’enllaç de la revista digital Escaner Cultural amb un interessant article sobre Hopper

http://revista.escaner.cl/node/977

I també un vídeo sobre l’obra d’aquest gran artista.

Dia 20 - Conill blanc

Jefferson Airplane fou una banda sorgida a San Francisco. Les seves influències son el moviment psicodèlic i l’LSD. Al llarg del temps el nom del grup ha anat canviant, Jeffeson Starship, Starship i des de 1991 Jefferson Starship The Next Generation.

Grace Slick (que va substituir a la inicial Signe Toly Anderson) és el nom de la solista, amb una veu que sembla trencar-se, però que aporta contundència a les composicions.

El video correspon a l’actuació l’agost de 1969 al mític festival de Woodstock. White Rabbit (que està inclòs al disc Surrealistic Pillow - 1967) està influenciada per les drogues, el Bolero de Ravel i l’Alícia de Lewis Carroll.

El que més m’agrada d’aquest grup és el so. Van aconseguir ser un grup hippie però amb una sonoritat pròpia, molt nítida, fàcil d’identificar. Crec que Jefferson Airplane no té el reconeixement d’altres bandes contemporànies, però sens dubte, és una de les millors, o no?

Per cert, ara Grace Slick, sí encara està viva, es dedica a pintar.

Fonts consultades per a les fotografies:

http://charlotte.creativeloafing.com/gyrobase/Content?oid=97445

http://www.limelightagency.com/Grace-Slick/artwork-gallery/grace-slick.html