Dia 778 – Projecte 365: "338/365 – Racó teatral"

Samsung Galaxy S4 GT-I9505

Distància focal: 4.2 mm.

Temps d'exposció: 1/35 s

Punt focal: f/2.2

ISO: 2000

Hora de captura: 20.31

Dia 749 – Projecte 365: "313/365 – Escenari"

Samsung Galaxy S4 GT-I9505

Distància focal: 4.2 mm.

Temps d'exposció: 1/35 s

Punt focal: f/2.2

ISO: 1600

Hora de captura: 18.58

Dia 741 – Projecte 365: "306/365 – Manel Barceló i Lluís Soler"

Samsung Galaxy S4 GT-I9505

Hora de captura: 20.02

Dia 731 – Projecte 365: "298/365 – Fi de la funció"

Samsung Galaxy S4 GT-I9505

Distància focal: 4.2 mm.

Temps d'exposció: 1/35 s

Punt focal: f/2.2

ISO: 800

Hora de captura: 21.40

Dia 700 – Projecte 365: "271/365 – En el estanque dorado"

Samsung Galaxy S4 GT-I9505

Distància focal: 4 mm.

Temps d'exposció: 1/33 s

Punt focal: f/2.2

ISO: 1000

Hora de captura: 18.56

Dia 106 – L’humor i la religió són compatibles

Títol: El Messies - The Messias
Autor: Patrick Barlow
Direcció i traducció: Roger Peña i Carulla
Interpretació: Fermí Fernández, Toni Albà i Elena Roche
Escenografia: Mariona Roigé
Vestuari: Mercè Paloma
Il·luminació: Mariona Vidal

Producció: Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER)

El Messies de Patrick Barlow és una de les obres de teatre més divertides a les qual he assistit.

Un escenari petit com és el Teatre del Mar, fa més acollidora la representació, malgrat que les butaques no són d’allò més còmodes, que comença amb el festeig de Josep i Maria i finalitza amb al naixement del Salvador.

Dos actors, Toni Albà i Fermí Fernández –també Fernandes- són els encarregats d’interpretar als nombrosos i diversos personatges (Jesús, Josep, Maria, l’àngel de l’Anunciació, els Mags d’Orient, l’arcàngel Sant Gabriel...), d’unes històries que ens resulten familiars. L’autor fa una hipòtesi del naixement de Jesús, amb un incisiu sentit de l’humor i amb uns resultats per res ofensius pels qui professen la religió cristiana. La soprano, Elena Roche, malgrat no dir paraula en tot l’espectacle, n’és igualment indispensable.

Unes columnes, dues butaques, un faristol, una escala de tres o quatre esglaons i una cortina, a més dels estris que els actors no saps ben bé d’on treuen, són suficients per recrear l’escenografia.

La intenció de El Messies no és més que fer unes rialles. No hi ha segones lectures. Tot gràcies a la solvència de dos actors que ho passen tant o més bé que el públic.

Un vídeo de l’assajament de l’obra

Dia 24 - Mario Benedetti (2)

Mario Benedetti és un escriptor uruguayà nascut el 14 de setembre de 1920 a Paso de los Toros. La primera entrada o post d'aquest blog fou un del seus millors poemes, per no dir, el millor, Táctica y estrategia.

Vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure la representació d'una de les seves obres de teatre, Pedro y el Capitán. Fou el diumenge 14 de desembre al Teatre de Mar, a Palma, per la companyia Cascai Teatre, amb una traducció al català de Pere Puig i interpretada per Marcel Tomàs i Jordi Subirach, i direcció de Marcel Tomás. No hi havia ninguna butaca buida

En Pere i el Capità és un intens drama dividit amb quatre parts sobre un torturador i un torturat. És un joc psicològic deu gran intensitat. La tensió va in crescendo. Sembla que el personatge més dèbil físicament també ho ha de ser mentalment, però això no és així, ja que Pere (el torturat) sap com fer malbé al torturador (evidentment, el Capità).

Malgrat que l'obra és de 1979, el tema que tracta és, malauradament molt actual. No cal ningun tipus d'arranjament per tal de actualitzar-ho.

Per acabar, vull fer un apunt "simpàtic" el nom complet de l'autor és Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia.