dimarts, 19 de gener del 2016

Dia 1253 – “Frankenstein o el Moderno Prometeo” de Mary Shelley






Títol original: Frankenstein
Autor: Mary W. Shelley
Primera publicació: 1818
Editorial: Nórdica Libros
Format: digital
Idioma: castellà
Traductor: Francisco Torres Oliver
Il·lustracions: Elena Odriozola
Pàgines: 264
Edició: 2015




La primera lectura de 2016, que forma part del Tast de Llibres, la tertúlia literària de la biblioteca d'Esporles. I, per part meva, tercera d’aquesta apassionant rondalla de Mary Shelley que comença i acaba a bord d’un vaixell de travessia pel Pol Nord.
El gran mèrit de la novel·lista és que l’espectador coneix la història des de diversos punts de vista, per tant ens permet jutjar coherentment els fets narrats.
Ningun dels dos personatges principals, el doctor Frankenstein i la seva criatura, un ser sense nom, semblen ser malignes, ambdós actuen de la forma que creuen correcte. Només quan les conseqüències són fatídiques, es qüestionen el per què i reconeixen la seva culpa. S’adonen que la venjança no és el camí.
Magnífiques il·lustracions en una edició molt acurada, malgrat que algunes faltes gramaticals (en torno suyo, en torno mío, a pesar suyo…) embruten la feina de la traducció.


diumenge, 17 de gener del 2016

Dia 1252 – Mario Benedetti (82)




Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Me sirve no me sirve
La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve

no me sirve tan mansa
la esperanza

la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve

no me sirve tan sabia
tanta rabia

el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve

no me sirve tan bueno
tanto trueno

el coraje tan dócil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve

no me sirve tan fría
la osadía

si me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazón alerta
si me sirve

me sirve cuando avanza
la confianza

me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
si me sirve

me sirve la medida
de tu vida

me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve

me sirve tu batalla
sin medalla

me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
si me sirve

me sirve tu sendero
compañero.





Dia 1251 – El curtmetratge de la setmana (197): “El desayuno”