Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris publicitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris publicitat. Mostrar tots els missatges
diumenge, 15 de novembre del 2015
diumenge, 25 d’octubre del 2015
diumenge, 18 d’octubre del 2015
diumenge, 27 de setembre del 2015
diumenge, 7 de setembre del 2014
diumenge, 10 d’agost del 2014
diumenge, 3 d’agost del 2014
dilluns, 28 de juliol del 2014
diumenge, 13 de juliol del 2014
diumenge, 6 de juliol del 2014
diumenge, 29 de juny del 2014
diumenge, 15 de juny del 2014
diumenge, 8 de juny del 2014
diumenge, 1 de juny del 2014
dijous, 4 de febrer del 2010
Dia 123 - Rockwell
Norman Rockwell Norman Perceval Rockwell neix el 3 de febrer de 1894 a Nova York. Durant la seva adolescència decideix que la il·lustració ha de ser com es guanyarà la vida. Uns anys més tard és contractat pel Saturday Evening Post, revista d’actualitat i societat. La primera portada data de 1916. Hi treballa fins al 1963. La publicitat també és camp que conté col·laboracions de Rockwell. Mor el 8 de novembre 1978 a Stockbridge.
Les estampes de Rockwell cal observar-les amb atenció. Els petits detalls són els indicadors del tema de la il·lustració. Un paper d’embolicar amb motius nadalencs ens situa a l’època. Un martell i un gerro espatllat són la raó del perquè la mare, més interessada en el llibre, està a punt de pegar un baticul al nin. Un infant amb els calçons baixos a punt de rebre una injecció. Aquest en són alguns exemples de l’estil de Rockwell, marcats per l’humor i la ironia. Nombroses són les ocasions en que els personatges són mostrats donant l’esquena a l’espectador.
El propi Rockwell reconeix la influència d’un altre gran il·lustrador, Joseph Christian Leyendecker (1874-1951), del qual fou gran amic.
Va tenir temps per escriure la seva biografia My Adventures as an Illustrator, -publicada per entregues pel Post (també editat amb llibre)- del qual seria interessant esbrinar si existeix alguna traducció en l’idioma de Benedetti o d’Espriu.
The Discovery
The Roadblock
Before the Shot
Willie Gillis in College
Child Psychology
The Runaway
The Dugout
Sunset
University Club
Shuffleton's Barbershop
Rockwell en fase de creació
diumenge, 24 de maig del 2009
Dia 79 - Publicitat
La publicitat és un art. Bé no sempre. Però hi ha alguns anuncis que són autèntiques meravelles. Cinema i publicitat tenen una estreta relació, i per demostrar-ho, res millor que dos anuncis per a la casa Pirelli.
The Call (2006). Direcció de Antoine Fuqua amb John Malkovich i Naomi Campbell.
Mission Zero (2007). Direcció de Kathryn Bigelow, fotografia de Janusz Kaminski i interpretat per Uma Thurman.
dilluns, 26 de gener del 2009
Dia 52 - Pòsters
L'altre dia fent una passejada virtual per filmin vaig quedar fascinada per un artista britànic que acaba d'entrar en la seva segona dècada de vida, que ha dissenyat uns cartells de pel·lícules absolutament magnífics.
Olly Moss, així s'anomena l'al·lot, ha realitzat una sèrie de "versions cartelleres" d'un bon grapat de títols molt coneguts. El negre i el vermell dominen els dissenys (i això només n'és una petita mostra dels seus treballs).
El darrer cartell, com veuràs, no pertany a ningun llargmetratge, però em sembla divertit i terrorífic a la vegada.
Aquest artista ja hauria de tenir algun premi (que igual en té). Als Oscars no hi ha una categoria semblant a "Millor disseny de cartell"?
Ah! Mira bé el pòster d'Indiana Jones...
diumenge, 30 de novembre del 2008
Dia 14 - Decepció
Si fa uns dies comentava l'excel·lent anunci de Freixenet de l'any passat, The Key to Reserva dirigit per Martin Scorsese, enguany han tornat les ridícules bombolles, aquesta vegada amb els cossos de l'equip de natació sincronitzada. L'spot està molt ben realitzat, amb una fotografia magnífica, però no és el mateix... i si ho vols veure, no seré jo qui posi un enllaç...
Ah... i com a la seva pàgina hi ha l'opció d'enviar la teva opinió, jo no m'he pogut privar, i és aquesta: "L'anunci està magníficament realitzat. Però, sincerament, no m'agrada, no deixa de ser un anunci més dins el bomberdeix de publicitat que tenim a totes hores. Perquè no han seguit l'excel·lent camí amb l'anunci-pel·lícula de l'any pasat The Key to Reserva? Recuperin la "ment pensant" que va tenir l'idea de contractar a Martin Scorsese... serà un favor a l'espectador cansat de tanta mediocritat televisiva. Gràcies"
dijous, 27 de novembre del 2008
Dia 11 - Una gran pel·lícula
Manquen algunes setmanes per a Nadal, i no és apologia d’unes
dates on sembla que l’estendard principal és la hipocresia i el consumisme (que
si “telemaratons”, que si campanyes de recollida de menjar i joguines, que si
mercats solidaris..., i la resta de l’any ja t’apanyaràs). Però no era d’això
del que volia parlar.
L’any
passat vam tenir una molt bona sorpresa... l’anunci de Freixenet, que a la fi
ha deixat de banda les ridícules “bombolles” i ha fitxat a Martin Scorsese...
En
poc més de sis minuts, hi ha CINEMA. Scorsese fa ús magistral del llenguatge
cinematogràfic. Després de varis mesos, he tornat a veure la pel·lícula i em
segueix semblant fantàstica.
Evidentment,
és un homenatge al gran mestre Alfred Hitchcock amb referències a De
entre los muertos, Con la muerte en los talones, El hombre que sabía demasiado,
Atrapa a un ladrón, Encadenados, Frenesí i Los pájaros... crec que
no n’he deixat ninguna.
La
música, per a qui no ho sàpiga, correspon a Con la muerte en los talones,
composta per Bernard Herrmann, el músic habitual de Hitchcock.
El
títols de crèdit corresponen als dissenys de Saul Bass. Que com a darrera feina
ens remetem a La edad de la inocencia,
dirigida, casualment per Scorsese.
Un
altre gran encert és el muntatge, realitzar per una col·laboradora del
realitzador, la gran Thelma Schoomaker, la dona que apareix devora Scorsese en
el film.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)