Dia 655 – Projecte 365: "233/365 – The Simpson's girls"

Càmera: Canon EOS 400 Digital

Objectiu: Canon 18-55 mm

Distància focal: 55 mm.

Temps d'exposció: 10 s

Punt focal: f/5.6

ISO: 100

Hora de captura: 23.38

Dia 604 – Projecte 365: "190/365 – Un dels meus tresors"

Càmera: Canon EOS 400 Digital

Objectiu: Canon 50mm f/1.8

Distància focal: 50 mm.

Temps d'exposció: 1/30s

Punt focal: f/5.6

ISO: 100

Hora de captura: 18.44

Dia 133 - Mario Benedetti (15)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Teoría de conjuntos

Cada cuerpo tiene

su armonía y

su desarmonía.

En algunos casos

la suma de armonías

puede ser casi

empalagosa.

En otros

el conjunto

de desarmonías

produce algo mejor

que la belleza.

Dia 131 - Mario Benedetti (14)

Les paraules segueixen tristes. Avui fa un any que va morir Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009).

Testamento de miércoles

Aclaro que éste no es un testamento

de esos que se usan como colofón de vida

es un testamento mucho más sencillo

tan solo para el fin de la jornada

o sea que lego para mañana jueves

las preocupaciones que me legara el martes

levemente alteradas por dos digestiones

las usuales noticias del cono sur

y la nube de mosquitos casi vampiros

lego mis catorce estornudos del mediodía

una carta a mi mujer en la que falta la posdata

el final de una novela que a duras penas leo

las siete sonrisas de cinco muchachas

ya que hubo una que me brindó tres

y el ceño fruncido de un señor

que no conozco ni aspiro a conocer

lego un colorido ajedrez moscovita

una computadora japonesa sin pilas

y la buena radio en que está sonando

el español grisáceo de la bibicí

ah la olivetti y el cepillo de dientes

no los lego porsiaca

lego tropos y metáforas de uso privado

que modestamente acuñe en la tarde

por ejemplo el astillero en que reparo mis sueños

el pájaro aleatorio que surge del crepúsculo

la cortina de lluvia que miro y no descorro

lego un remordimiento porque es aleccionante

y un poco de tristeza por que es inevitable

también mi soledad con la ilusión

de que el jueves resuelva no admitirla

y me sancione con presencias varias

lego los crujidos de mis viejas bisagras

también una tajada de mi sombra

no toda por que un hombre sin su sombra

no merece el respeto de la gente

lego el pescuezo recién lavado

como para un jueves de guillotina

una maceta con hierbabuena

y otra con un bionato que me hastía

ya que esta cargante convolvulácea

me está invadiendo el cuarto con sus hojas

lego los suburbios de una idea

un tríptico de espejos que me agrade

el mar allá al alcance de la mano

mis cóleras por orden alfabético

y un breve y curioso estado de ánimo

que todavía no se si es inocencia

o estupidez malsana

o alegría

sólo ahora lo advierto

en paredes y anaqueles y venas

en glándulas y techos y optimismos

me quedan tantas cosas por legar

que mejor las incluyo

en otro testamento

digamos el del viernes

Dia 124 - Mario Benedetti (11)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Historia de vampiros

Era un vampiro que sorbía agua
por las noches y por las madrugadas
al mediodía y en la cena.

Era abstemio de sangre

y por eso el bochorno
de los otros vampiros
y de las vampiresas.

Contra viento y marea se propuso
fundar una bandada
de vampiros anónimos,
hizo campaña bajo la menguante,
bajo la llena y la creciente
sus modestas pancartas proclamaban,
vampiros beban agua
la sangre trae cáncer.

Es claro los quirópteros
reunidos en su ágora de sombras
opinaron que eso era inaudito,
aquel loco aquel alucinado
podía convencer a los vampiros flojos,
esos que liban boldo tras la sangre.

De modo que una noche
con nubes de tormenta,
cinco vampiros fuertes
sedientos de hematíes, plaquetas, leucocitos,
rodearon al chiflado, al insurrecto,
y acabaron con él y su imprudencia.

Cuando por fin la luna
pudo asomarse
vio allá abajo
el pobre cuerpo del vampiro anónimo,
con cinco heridas que manaban,
formando un gran charco de agua,
lo que no pudo ver la luna
fue que los cinco ejecutores
se refugiaban en un árbol
y a su pesar reconocían
que aquello no sabía mal.

Desde esa noche que fue histórica
ni los vampiros, ni las vampiresas,
chupan más sangre,
resolvieron
por unanimidad pasarse al agua.

Como suele ocurrir en estos casos
el singular vampiro anónimo
es venerado como un mártir.

Dia 105 – Mario Benedetti (8)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Ésta es mi casa

No cabe duda. Ésta es mi casa

aqui sucedo, aquí

me engaño inmensamente.

Ésta es mi casa detenida en el tiempo.

Llega el otoño y me defiende,

la primavera y me condena.

Tengo millones de huéspedes

que ríen y comen,

copulan y duermen,

juegan y piensan,

millones de huéspedes que se aburren

y tienen pesadillas y ataques de nervios.

No cabe duda. Ésta es mi casa.

Todos los perros y campanarios

pasan frente a ella.

Pero a mi casa la azotan los rayos

y un día se va a partir en dos.

Y yo no sabré dónde guarecerme

porque todas las puertas dan afuera del mundo.

Dia 102 – Mario Benedetti (7)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Te quiero

Tus manos son mi caricia

mis acordes cotidianos

te quiero porque tus manos

trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo

y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro

contra la mala jornada

te quiero por tu mirada

que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía

tu boca no se equivoca

te quiero porque tu boca

sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo

y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero

y tu paso vagabundo

y tu llanto por el mundo

porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aureola

ni cándida moraleja

y porque somos pareja

que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso

es decir que en mi país

la gente viva feliz

aunque no tenga permiso.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo

y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Dia 98 – Mario Benedetti (6)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 - 17/05/2009)

Ustedes y nosotros

Ustedes cuando aman
exigen bienestar
una cama de cedro
y un colchón especial,
nosotros cuando amamos
es fácil de arreglar
con sábanas qué bueno
sin sábanas da igual.

Ustedes cuando aman
calculan interés
y cuando se desaman
calculan otra vez,
nosotros cuando amamos
es como renacer
y si nos desamamos
no la pasamos bien.

Ustedes cuando aman
son de otra magnitud
hay fotos chismes prensa
y el amor es un boom,
nosotros cuando amamos
es un amor común
tan simple y tan sabroso
como tener salud.

Ustedes cuando aman
consultan el reloj
porque el tiempo que pierden
vale medio millón,
nosotros cuando amamos
sin prisa y con fervor
gozamos y nos sale
barata la función.

Ustedes cuando aman
al analista van
él es quien dictamina
si lo hacen bien o mal,
nosotros cuando amamos
sin tanta cortedad
el subconsciente piola
se pone a disfrutar.

Ustedes cuando aman
exigen bienestar
una cama de cedro
y un colchón especial,
nosotros cuando amamos
es fácil de arreglar
con sábanas qué bueno
sin sábanas da igual.

Dia 75 - Àngels

El 22 de setembre de 1976, s’estrenava a la cadena de televisió ABC la sèrie Charlie’s Angels. Tres dones policies són reclutades per treballar en l’agència de detectius de Charlie Towsend.

5 temporades. 113 episodis. 1976-1981.

Les tres àngels inicials foren Kate Hudson con a Sabrina Duncan, Jacklyn Smith com a Kelly Garret i Farrah Fawcett-Majors com a Jill Munroe. També era protagonista John Bosley, interpretat per David Doyle, l’ajudant i enllaç de Charlie.

Televisión Española va emetre la sèrie entre 1978 i 1981. Curiosament la cinquena temporada no va ser estrenada fins els anys 90, quan Telecinco (la pantalla amiga de las mamachicho i Jesús Gil –quina vergonya!-) va tenir la idea (si fou brillant o no ja és una altra cosa) de reestrenar tots els capítols.

La primera temporada consta de 22 episodis, el darrer emés el 4 de maig de 1977. Aquests són els crèdits del pilot.

La segona temporada esdevé en canvis. Farrah Fawcett-Majors després de 29 episodis, deixa la sèrie. Entra una nova àngel, Kris Munroe, la germana petita de Jill, interpretada per Cheryl Ladd. Del 21 de setembre de 1977 al 10 de maig de 1978 s’emeten 24 episodis.

Tercera temporada: del 13 de setembre de 1978 al 16 de maig de 1979. 22 episodis. El repartiment no modifica.

En la quarta temporada hi ha canvis. Kate Jackson abandona Charlie’s Angels i Shelley Hack com a Tiffany Welles és la substituta. Del 12 de setembre de 1979 al 7 de maig de 1980. 25 episodis.

La cinquena i darrera temporada té nova protagonista. Tanya Roberts és Julie Rogers i Shelley Hack desapareix.

Per cert, el misteriós Charlie, és John Forsythe... sí, el Blake Carrington de Dinastia.

Curtis Harrington va dirigir dos episodis. I Kim Bassinger apareix en dos. El tema musical és de Jack Elliot.

David Boyle i Jacklyn Smith protagonitzen 113 episodis, és a dir, tots. John Forsythe 109. Cheryl Ladd 90, Kate Jackson, 69, Farah Fawcett 29, Shelley Hack 25 i Tanya Roberts 19.

Com a possibles títols també es van barrejar The Alley Cats i Harry's Angels.

S’explica la sortida de Jill Munroe per a convertir-se en pilot professional de curses de cotxes. Sabrina es casa i forma família.

Tots els àngels condueixen automòbils Ford. Jill i Kris un Cobra. Kelly un Mustang i Sabrina un Pinto. Buzzlie un Thunderbird.

Tota la informació està recollida de imdb.com i wikipedia.org. Els vídeos són de youtube.

Dia 42 - Soap Opera

Avui m'ha donat per fer un repàs als temes musicals principals de quatre sèries de televisió entre els anys 70 i 80.

Recordes els Ewing (JR, Sue Ellen, Bobby, Pamela...), és clar, és Dallas. 14 temporades, de 1978 al 1991, i 356 episodis al voltant del petroli... sembla que ara està en producció una pel·lícula basada en la sèrie.

Per cert, no record qui va matar a JR? Perquè el van matar, no?

El tema dels crèdits inicials és de Bruce Brougthon.

Aquest és el vídeo dels crèdits inicals.

Ara és el torn pels Carrington, els protagonistes de Dynasty. Producció amb 218 episodis, repartits en 9 temporades, de 1981 a 1989.

Aquella Alexis (Joan Collins) sempre perfectament maquillada i vestida, era maquiavèlica.

Sabies que John Forsythe era el Charlie d'Angel's Charlie?

Crec que és el millor tema musical d'una sèrie de televisió (juntament amb Simon and Simon, que un altra dia ja en parlarem). El compositor és Bill Conti (que algun dia heurem de reivindicar com un del més grans).

El vídeo correspon a l'episodi pilot.

I desprès va ser el torn per The Colbys, un spinoff de Dynasty. Un total de 49 episodis per 3 temporades entre 1985 i 1987.

No recordava que Charlton Heston era Jason Colby... el patriarca d'aquesta família que res té a envejar als Carrington, Ewing o Channing.

El tema musical principal és de Bill Conti, of course.

I tanca aquest repàs Falcon Crest.

Angela Channing, tan maquiavèlica com Alexis. El vi és motiu de discussions, envejes, adulteris i altres "pecats" (tal qual Llàgrima de sang).

10 temporades, entre 1981 i 1990, totalitzats en 227 capítols.

I el tema musical principal és de Jay Chattaway.

Dia 26 - The Simpson

The Simpsons és una de les millors sèries de televisió, tant d'animació com "d'acció real". Durant les, fins aleshores, 20 temporades, han fet paròdia de qualsevol tema (política, música, esports, televisió, cinema, medi ambient...) i sempre amb uns bons resultats.

Però, com sempre, lamentar la manca d'atenció en què la televisió emet la sèrie a Espanya (un canal privat que comença per A i acaba per 3). Des de fa molts d'anys -crec que més de 10- al migdia es dedica a reposar una i una altra vegada els episodis, sense respectar l'ordre, pasant d'una temporada a l'altra... lamentable.

I com a mostra, uns vídeos.

A gaudir-ne!

- Paròdies

- Star Wars

- Indiana Jones (la qualitat no és gaire bona, però no he trobat altre enllaç)

- Apple

Dia 23 - Weeds 2

Fa uns dies vaig comentar que Weeds és una de les millors series de televisió.

Afegir que el tema principal Little Boxes està interpretat per diferents i diversos artistes, des de Elvis Costello, a Linkin’ Park, passant per Randy Newman i Rise Against the Machine.

Tot seguit una petita mostra del que és Weeds (de ben segur que almenys faràs un somriure).

Dia 9 - Weeds

A un altre post parlava del bon moment de les sèries de televisió americanes. Aqui va una altra recomenació.

Weeds és una sèrie protagonitzada per Marie-Louis Parker (Tomates verdes fritos) i Elizabeth Perkins (Big). Una viuda, Nancy Botwin (Parker), té dos fills, l'adolescent Silas, el major, i Shane, que comença a descobrir l'autosexe. Nancy viu a una d'aquests urbanitzacions on tot és perfecte, i per tal de mantenir el nivell de vida, es cerca una feina molt particular, vendre maria. Celia Rhodes (Perkins) és una veïnada de l'urbanització, que no aguanta al seu marit, que obliga la seva filla a fer exercici per tal de perdre alguns kilos. Diguem que Nancy és la "progre" i Celia la "conservadora"... però no tot és com sembla.

Però la trama principal és la relació de Nancy amb el seu proveïdor... ja que el presenten com una persona "normal".

Aquest és un resum molt esquemàtic de la trama, ja que hi ha altres personatges que no tenen desperdici... el cunyat, l'advocat, el marit de Nancy, l'al·lota sord-muda de Silas.

Weeds (que és pot traduïr com "males herbes") és una sèrie transgresora, que s'atraveix a tractar temes tabú (drogues, sexualitat, adulteri) amb total naturalitat.

El canal on és pot veure Weeds (de moment encara no tenc parabòlica, ni satèl·lit, només tenc TDT -d'aquest tema ja en parlarè un altre dia-, i donat l'espantosa programació, estic pensant en "desenxufar" l'aparell, per tant desconec si ho emet altra cadena) és Cuatro, sense hora ni dia fixa... de matinada... i repetint les dues primeres temporades una i una altra vegada... de moment se n'han emés 4.

Si Cuatro no emiteix les temporades que resten, em veuré obligada a cercar altres canals enxarxats per saber com segueix... que així com va acabar la segona temporada promet molt.

Dia 5 - 30 Rock - Rockefeller Plaza

Afortunadament les sèries de televisió, i amb això faig referència només a les americanes, estan pasant per un extraordinari moment.

Una de les millors és 30 Rock, emesa actualment, de matinada (el DVD gravador està ja amortitzat) per La Sexta com Rockefeller Plaza. La trama és d'allò més senzilla, els esdeviniments diaris d'una cadena de televisió. Cares conegudes només una, Alec Baldwin com l'egoista directiu sense escrúpols disposat a trepitjar a qualsevol per tal de sortir-se amb la seva.

Però el que més destacaria, millor dit, a qui més destacaria és Tina Fey, fins aleshores desconeguda (és la que va fer la imitació de Sarah Palin al programa Saturday Night Live). Fey és la creadora, guionista i actriu principal de la sèrie. Aquesta al·lota és natural, senzilla i creïble.

El millor de 30 Rock, tot.

El pitjor, res. Bé, la manca de serietat per part de la cadena a l'hora de l'emisió. De matinada, sense hora fixa i ambs excesius talls per a publicitar pornografia (i que consti que no hi estic en contra, sinó que qui veu la sèrie no està pendent de si unes ties s'estan montant un numeret o no).