Dia 119 – Candidats musicals

Comença un any nou, i comencen les candidatures a premis diversos relacionats amb el cinema.

I els primers són els Goya. Si hi són totes les pel·lícues que ho mereixen és tema de discussió.

En l’apartat de Millor Banda Sonora, comentada és la gran absència de Pascal Gaigne per Gordos. Són quatre els triats, i curiosament són títols d’allò més taquillers (que no necessàriament significa manca de qualitat).

El misteri es descobrirà el pròxim 14 de febrer, en una gala, que esperem, no sigui tan avorrida com ho ha estat fins aleshores. Confiam que el director de l'Academia de las Artes i Ciencias Cinematográficas de España, Álex de la Iglesia, hagi patit les anteriors cerimònies i sigui capaç de “reconduir” l’espectacle per camins menys soporífers.

Els afortunats són:

Dario Marianelli per Ágora. Candidat per primera vegada.

Roque Baños per Celda 211. És la novena candidatura. Guardonat tres vegades.





Alberto Iglesias per Los abrazos rotos. Deu vegades entre els candidats i 7 Goyas.





Federico Jusid per El secreto de sus ojos. S’estrena en els Goya.





I aquesta és la música de Pascal Gaigne per Gordos, un compositor que mai ha tengut la sort de figurar entre els finalistes. Però no cal cap guardó per reconèixer la bona feina, amb l’admiració dels seguidors n’hi ha suficient, o no?

Dia 111 - El millor

Amb molt bon criteri, l’Acadèmia del Cinema Europeu, ha guardonat Alberto Iglesias com a millor compositor gràcies a la seva bona feina a Los abrazos rotos, un fet que no ens ha d’estranyar.

Iglesias, ja és tot un veterà en el món de la música, és conegut per les seves col·laboracions a les pel·lícules de Pedro Almodóvar. Però Iglesias és molt més, és COMPOSITOR, així amb majúscules. És una persona humil que no treballa per guanyar premis, sinó que treballa perquè li agrada el que fa.

La tristor i l’alegria, el desencant i la malenconia, l’amor i l’odi, la por i el temor, la sospita i la certesa, la incògnita i la veritat, la mentida i la traïció... res resulta alien a Iglesias, que és capaç de descriure qualsevol sentiment o situació a través de la música, amb un resultats sempre sorprenents i magistrals.

Vull compartir algunes mostres del que fa Iglesias. Simplement genial.