Dia 680 – Projecte 365: "255/365 – Partitura"

Càmera: Canon EOS 400 Digital

Objectiu: Canon 18-55 mm

Distància focal: 55 mm.

Temps d'exposció: 1/80 s

Punt focal: f/5.6

ISO: 1600

Hora de captura: 12.34

Dia 672 – Projecte 365: "248/365 – Cuentos extraordinarios"

Càmera: Canon EOS 400 Digital

Objectiu: Canon 18-55 mm

Distància focal: 34 mm.

Temps d'exposció: 1/50 s

Punt focal: f/5.0

ISO: 100

Hora de captura: 09.47

Dia 581 – Projecte 365: "171/365 – Concentració"

Càmera: Canon EOS 400 Digital

Objectiu: Canon 18-55mm.

Distància focal: 50  mm.

Temps d'exposció: 1/80s

Punt focal: f/1.8

ISO: 200

Hora de captura: 10.39

Dia 529 – Projecte 365: "128/365 – Percussió"

Càmera: Canon EOS 400 Digital

Objectiu: Canon 18-55mm.

Distància focal: 55 mm.

Temps d'exposció: 1/50 s

Punt focal: f/5.6

ISO: 1600

Hora de captura: 20.32

Dia 526 – Projecte 365: "125/365 – Ràdio"

Avui he acudit a la ràdio, a Ona Mediterrània (98.0 FM), al programa Pista de so, un espai de l’Associació Balear d’Amics de les Bandes Sonores, per parlar de l’exposició sobre els 25 anys de la fundació d'ABABS.

El pròxim dijous 8 de maig, té lloc la inauguració de l’exposició. A les 20.00 h. la Unidad de Música de la Comandancia General de Baleares, dirigida pel comandant Armando Bernabeu Andreu, oferirà un concert música de pel·lícules de temàtica bèl·lica. L’entrada és de franc.

L'exposició romandrà oberta fins el 24 de maig.

Estau tots convidats!!!

Càmera: Samsung Galaxy Ace GT S5830

Distància focal: 3.55 mm.

Temps d'exposció: 1/14s

Punt focal: f/2.6

ISO: 100
Hora de captura: 17.00

Dia 185 – VI Festival del Mar de Mallorca

He assistit per primera vegada com a jurat, i en representació de l’Associació Balear d’Amics de les Bandes Sonores (ABABS) a un festival de cinema. Ha estat, concretament, a la sisena edició del Festival del Mar. Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Mallorca, celebrat a Palma del 3 al 12 de juny, m’ha donat l’oportunitat de visionar catorze llargmetratges i vint-i-dos curtmetratges. El públic s’ha encarregat d’atorgar el premi al millor curtmetratge. Vet aquí breus ressenyes de les pel·lícules.

• Sascha: producció alemanya sobre un al·lot que està enamorat del seu professor de piano. Personatges ben perfilats i una correcta realització són el resultat d’una pel·lícula més que agradable.

• You Should Meet My Son: comèdia dels Estats Units sobre una mare i una tia que cerquen parella al seu fill/nebot. Tota una sèrie de personatges estrafolaris desfilen al llarg de la història, que es veu ressentida per una desbaratada part final. Molt lloable és l’actuació d’una esplèndida Carol Goans, interpretant a la tia Rose.

• My Normal: el món de sadomasoquisme és l’eix principal d’aquest film USA. Els 77 minuts de durada són suficients per contar una història forçada i “postissa” que es fa difícil de creure.

• Violet Tendencies: també dels Estats Units és aquesta realització sobre les mariliendres (la heterosexual millor amiga de l’homosexual). Tots els tòpics típics, o els típics tòpics són presents en aquesta producció que no es decanta pel drama o la comèdia.

• El cuarto de Leo: Urugai presenta aquest drama sobre Leo, un al·lot que encara no ha “sortit de l’armari” i que té un peculiar company de pis. Excel·lent, de les millors del Festival. De ritme pausat i elaborat guió, sap aprofitar els pocs escenaris (quasi tota la pel·lícula transcorre a l’habitació del protagonista) per tal de traslladar l’angoixa de Leo en una situació que encara no té clara.

• Children of God: des de Bahames, una magnífica història sobre un jove artista que viatge al país situat a l’Atlàntic i coneix Romeo, un local que amaga la seva homosexualitat a la seva família, de fet tots els personatges no són transparents. El tràiler no fa justícia a la magnífica pel·lícula que és. La impecable realització, a cura de Kareem Mortimer, i el savi maneig dels escenaris, quasi tots naturals (poques escenes hi ha d’interior) fan imprescindible aquesta producció.

• Je te mangerais: excessius els noranta sis minuts d’aquesta pel·lícula francesa sobre una al·lota que lloga una habitació a una estudiant de piano. Obsessiva, claustrofòbica i avorrida defineixen aquest film de Sophie Laloy que ignora les seves limitacions com a realitzadora. Prescindible.

• Hollywood, je t’aime: coproducció entre França i Estats Units on un actor parisenc que desprès de rompre amb el seu nuvi, viatge a Los Ángeles per passar les festes de Nadal i coneix una sèrie de persones que el conduiran pel món gay de la ciutat. Comèdia que podria prescindir d’algunes personatges (per exemple, l’interpretat per Chad Allen). Algunes escenes divertides fan que no et penedeixis del visionat d’aquest film.

• Buffering: film totalment innecessari i que és un despropòsit rera l’altre. Situacions absurdes i personatges sense cap ni peus (especialment l’encarregat de la tenda, mèrit de Bernie Hodges). Quan sembla que la cosa està per acabar, apareix un tercer protagonista que allarga una història sense sentit. Producció britànica de Christopher Martin i Darren Flaxstone que haurien d’estar avergonyits signar.

• Elena Undone: impecable guió, elegant factura, subtilesa interpretativa... tot, absolutament tot és meravellós en aquesta pel·lícula de Nicole Conn sobre una escriptora lesbiana (Peyton - Traci Dinwiddie) que coneix l’esposa d’un pastor (Elena - Necar Zadegan). Imprescindible producció dels Estats Units que hauria de ser estrenada a sales comercials i ser reconeguda els seus mèrits.

• Bear City: Producció USA totalment plana sobre un grup d’amics i els seus problemes personals. El títol fa referència els anomenats “óssos”, una “branca” homosexual, per la meva part, gens atractiva. L’avorrit guió no evoluciona al llarg dels cent quatre minuts de durada, sense que l’espectador arribi a implicar-se en les històries.

• Do começo au fim: pel·lícula brasilera sobre la relació homosexual i incestuosa entre dos germanastres. Les pretensions es mengen els resultats i el que podria haver estat un interessant film, només es queda amb això, amb intencions. Vull destacar la “matraca” que és la banda sonora, responsabilitat d’André Abujamra.

• The Four Faced Liar: basada en una obra de Marja Lewis Ryan (també responsable del guió) tracta sobre un grup d’estudiants i les seves relacions personals. Jacob Chase no amaga l’origen teatral d’aquesta producció dels Estats Units i que destaca per un excel·lent muntatge de Danny Grunes, però que falla en alguna cosa per tal de ser “rodona”.

• Diverso da chi?: divertida comèdia italiana política/homosexual, que té per única finalitat que el públic ho passi bé. Malgrat que la història fluctua i té alguns moments menys “brillants”, es gaudeix d’un producte més que digne.

El palmarès és el següent:

• Millor pel·lícula: Children of God de Kareem Mortimer.

• Millor guió: Elena Undone de Nicole Conn.

• Millor actor: Stephen Tyrone Williams per Children of God.

• Millor actriu: ex-aequo Necar Zadegan i Traci Dinwiddie per Elena Undone.

• Millor curtmetratge: A los que gritan de Juanan Martínez.

Un apunt: per tal de millorar el Festival, les projeccions haurien de ser en trenta-cinc mil•límetres, no en vídeo (DVD), ja que la qualitat del visionat es veu molt minvada. I un aplaudiment per oferir tots els films en versió original amb subtítols en castellà i/o anglés.

Dia 126 – Nino Rota

Nino Rota

El 10 d’abril es va commemorar el 31é aniversari de la mort de Nino Rota. Conegut principalment per les seves partitures per a pel·lícules, especialment les seves col·laboracions amb Luchino Visconti i Federico Fellini, és autor d’òperes, música de cambra, oratoris, ballets, simfonies i peces líriques.

Rota, neix a Milà el 31 de desembre de 1911, en una família de músics, comença a estudiar piano amb la seva mare. Als vuit anys compon les seves primeres peces. Als onze entra al Conservatori de la seva ciutat, completant, anys més tard, els seus estudis a la ciutat nord-americana de Filadèlfia.

El 1995 es crea a Venècia la Fundació Nino Rota amb l’objecte de preservar els treballs dels compositors italians del segle XX.

Mor a Roma el 10 d’abril de 1979, havent deixat nombrosos treballs musicals, admirats pels seus companys i aficionats.

El proper 23 d’abril al Conservatori Superior de Música de Palma, i organitzat per l’Associació Balear d’Amics de les Bandes Sonores (ABABS), tendrà lloc un concert dedicat a aquest gran artist, on la Banda Municipal de Música de Palma interpretarà alguns dels seus treballs més coneguts.

Dia 65 - Vintè

Aritz Villodas, al piano, i Fernando Velázquez, al violoncel interpretant Cinema Paradiso d'Ennio Morricone, a l'Auditori del Conservetori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears el 14 de març de 2009.

Avançava fa uns dies, que com a celebració del vinté aniversari d'ABABS, s'organitzava un concert amb dos compositors de música per a cinema. Villodas és el responsable de No me pidas que bese porqué te besaré i Velázquez de El orfanato.

He de reconéixer que el concert de dissabte em va agradar més que el de divendres. Semblava que "sonava diferent".

He pogut compartir uns dies amb Fernando, a qui no coneixia, i amb Aritz, a qui ja coneixia, plens d'anèctodes i molt divertits.

Els músics han col·laborat des de l'inici, quan només era una proposta. Han quedat realment satisfets de la feina realitzada per la Banda de Municipal de Música de Palma.

Però en cada ens queda tasca per fer...

Dia 63 - Bandes sonores

Enguany es celebren 20 anys de l’Associació Balear Amics de les Bandes Sonores (ABABS). Els propers dies 13 i 14 de març tendrà lloc l’habitual concert que la Banda Municipal de Música de Palma ofereix amb un repertori dedicat a la música de cinema.

Aquest any tenim dos convidats molt especials, els compositors Aritz Villodas i Fernando Velázquez (el de les ulleres). Del primer s’acaba d’editar en disc la banda sonora de la pel·lícula No me pidas que te bese porqué te besaré. Fernando Velázquez dirigirà la banda i, d’entre altres, escoltarem la música de El orfanato.

Res millor que dos vídeos per il·lustrar aquest post. El primer és el curtmetratge Perpetuum Mobile, amb música de Villodas i el segon és el tràiler de El orfanato als Estats Units.