Dia 220 – Cinema’s Land 17 (setembre’11)

Fent un repàs a la secció dedicada als comentaris sobre pel·lícules de recent estrena, m’he adonat que la del mes de setembre van quedar “incompletes”.

Però així i tot, he decidit publicar-ho tal com està, és a dir, “poca lletra i molta foto”, per deixar constància de les pel·lícules visionades.

Breus comentaris sobre les pel·lícules vistes al cinema al setembre de 2011.

ATENCIÓ: es poden desvetllar detalls de la trama de les pel·lícules.

• La piel que habito: ho repetiré les vegades que calguin, el millor de les pel·lícules de Pedro Almodóvar és Juan Gatti, el dissenyador del títols de crèdit i dels cartells, i Alberto Iglesias, el responsable de la música original, la resta està de més. I aquest títol no n’és l’excepció. La història és inversemblant, el personatge del “tigre” és totalment innecessari, per no dir ridícul, i el que interpreta Marisa Paredes no canviaria gens els successos si s’eliminàs. El paper d’Antonio Banderas, està excessivament “rígid”, cal una mica més d’emoció, però això no és culpa de l’actor, sinó del realitzador que en un intent de transmetre obsessió, fa més llunyana la història, sense deixar “entrar” l’espectador. Com sempre, la direcció artística és acurada, aprofitant cada racó i cada estança amb intel·ligència. Inicialment el cineasta manxec havia concebut realitzar el film en blanc i negre i totalment mut... idea que em resulta summament atractiva.

• Cowboys & Aliens: el resultat d’aquest film no és el que prometia el tràiler. Hi ha vàries coses que fallen, el metratge és excessiu, el canvis de ritme no són adequats, Harrison Ford és Harrison Ford, com sempre, Daniel Craig no acaba de creurer-se tot el que li succeeix. La “resucitació” de l’al·lota és ridícula i absurda, però no sorprenent. En definitiva que els vaquers i els aliens no acaben de casar, al menys de la manera que ens conten la història, sense passió ni divertiment.