Dia 328 – Mario Benedetti (51)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Los bomberos

Olegario no sólo fue un as del presentimiento, sino que además siempre estuvo muy orgulloso de su poder. A veces se quedaba absorto por un instante, y luego decía: "Mañana va a llover". Y llovía. Otras veces se rascaba la nuca y anunciaba: "El martes saldrá el 57 a la cabeza". Y el martes salía el 57 a la cabeza. Entre sus amigos gozaba de una admiración sin límites.

Algunos de ellos recuerdan el más famoso de sus aciertos. Caminaban con él frente a la Universidad, cuando de pronto el aire matutino fue atravesado por el sonido y la furia de los bomberos. Olegario sonrió de modo casi imperceptible, y dijo: "Es posible que mi casa se esté quemando".

Llamaron un taxi y encargaron al chófer que siguiera de cerca a los bomberos. Éstos tomaron por Rivera, y Olegario dijo: "Es casi seguro que mi casa se esté quemando". Los amigos guardaron un respetuoso y afable silencio; tanto lo admiraban.

Los bomberos siguieron por Pereyra y la nerviosidad llegó a su colmo. Cuando doblaron por la calle en que vivía Olegario, los amigos se pusieron tiesos de expectativa. Por fin, frente mismo a la llameante casa de Olegario, el carro de bomberos se detuvo y los hombres comenzaron rápida y serenamente los preparativos de rigor. De vez en cuando, desde las ventanas de la planta alta, alguna astilla volaba por los aires.

Con toda parsimonia, Olegario bajó del taxi. Se acomodó el nudo de la corbata, y luego, con un aire de humilde vencedor, se aprestó a recibir las felicitaciones y los abrazos de sus buenos amigos.

Dia 327 – El curtmetratge de la setmana (62): “Kiwi!”

El kiwi és una fruita i també un au.

Dia 326 – El curtmetratge de la setmana (61): “Create”

La imaginació no té límits.

Dia 325 – El curtmetratge de la setmana (60): “Ella”

Animació mallorquina.

Dia 324 – El curtmetratge de la setmana (59): “Welcome to Corporate Corp”

Va de titelles... o no?

Dia 323 – El curtmetratge de la setmana (58): “Replay”

Tendra i trista a la vegada.

Dia 322 – Mario Benedetti (50)

Avui es compleixen quatre anys de la mort de Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Despabílate amor

Bonjour buon giorno guten morgen,

despabílate amor y toma nota,

sólo en el tercer mundo

mueren cuarenta mil niños por día,

en el plácido cielo despejado

flotan los bombarderos y los buitres,

cuatro millones tienen sida

la codicia depila la amazonia.

Buenos días good morning despabílate,

en los ordenadores de la abuela ONU

no caben más cadáveres de Ruanda

los fundamentalistas degüellan a

extranjeros,

predica el papa contra los condones,

Havelange estrangula a Maradona

bonjour monsieur le maire

forza Italia buon giorno

guten morgen ernst junger

opus dei buenos días

good morning Hiroshima,

despabílate amor

que el horror amanece.

Dia 321 – El curtmetratge de la setmana (57): “Angle mort”

Impecable realització.

Dia 320 – El curtmetratge de la setmana (56): “Vampire's Crown“

Alerta, que mossega.

Dia 319 – Cinema’s Land 32 (desembre’12)

Breus comentaris sobre les pel·lícules vistes al cinema al desembre de 2012.

ATENCIÓ: es poden desvetllar detalls de la trama de les pel·lícules comentades.

• Hasta la vista: el que semblava ser un film sensibler i cursi, esdevé en una divertida comèdia on el lloc destinat a la pena es canvia per l’esperança. No són minusvàlids, sinó un grup d’amics amb ganes de viure noves sensacions i descobrir que és la vida.

• Fin: el millor de la novel·la de David Monteagudo és que gairebé tota la trama transcorr a espais exteriors i en escenes diürnes i l’angoixa està present des de l’inici. Jorge Torregrossa, el director de l’adaptació cinematogràfica, no ho aconsegueix. A aquest apocalipsi li manca tensió i fermesa. No és més que còpia borrosa d’una gran història.

• La vida de Pi: extremadament visual, així es pot qualificar aquesta fantasia farcida de “realismo mágico” dirigida per un eficient Ang Lee, que ha aconseguit no avorrir en aquesta història protagonitzada per un tigre de Bengala i un jove indi. La recreació del felí està totalment feta per ordinador, i els resultats són espectaculars.

• La saga Crepúsculo: Amanecer. 2ª parte: repassant el comentari de La saga Crepúsculo: Amanecer. 1ª parte (entrada "Dia 223 - Cinema's Land 20 (desembre'11)", publicat el 8 de febrer de 2012), es pot aplicar perfectament en aquesta continuació. Stewart i Pattinson no muden en la seva interpretació (si és que en algun moment ho fan). Lautner també es lleva la camiseta sense motivació ninguna i la seva cara és tan inexpressiva com la dels seus companys. La història s’allarga en excés i el pitjor de tot, és que el final és d’allò més feliç. Desconec com són els llibres, però la versió cinematogràfica de la nissaga no m’ha despert la curiositat.

• Las sesiones: no és una excel·lent pel·lícula, però s’ha d’agrair que s’hagi optar per l’humor, per la sensibilitat i per la subtilitat per contar la història de Mark O’Reilly, un home postrat en el llit a causa d’una poliomielitis. Helen Hunt i John Hawkes estan excel·lents en els seus respectiu rols.

• El origen de los guardianes: amena, interessant, entretinguda... tant per grans com per petits, que més es pot demanar? Personatges simpàtics, alguns més coneguts que altres, situacions divertides i altres més sinistres, però amb la dosi suficient per no fer patir en excés els menuts. És una història amb un fons nadalenc que no és més que una excusa per oferir un film animat ple de color.

• O Apostolo: aventures amb personatges d’allò més interessants: el pres fugat, els habitants de la vila, el bisbe, la Santa Companya... La pel·lícula és un homenatge a la Hammer, a Nosferatu i, a mí personalment, em va recordar molt l’obra mestra de Fritz Lang, Moonfleet. Per descomptat que l’animació pot competir en qualsevol producció de Pixar, de Disney, 0 de Dreamworks, per posar alguns exemples.

• De óxido y hueso: de com dues persones es troben una a l’altra, de com dues persones poden estimar-se, de com dues persones, de com dues persones poden ser iguals essent totalment diferents, de com tot canvia amb un sospir. Un film mancat de romanticisme però amb molta dosi d’amor i tendresa. Tant Marion Cotillard com Matthias Schoenaerts fan creïbles els seus rols.

• Martes, después de Navidad: excel·lent. Història que pot succeir en qualsevol altra ciutat. Les quotidianes escenes fan que ens apropen els protagonistes, que formem part de la seva vida, que el seu dolor i els seus problemes siguin també el nostres. La contenció en el dramatisme encara resulta més intimista. Aquesta producció romanesa data de 2010, i benvinguda sigui.