dilluns, 29 de febrer del 2016

Dia 1268 – Ull de bou


Ahir diumenge, quan estava dinant, vaig sentir un cop a una de les finestres de la cuina. Vaig girar el cap ràpidament i vaig veure una bubota que queia. Vaig obrir la porta que dóna a la terrassa del davant, i just davall el finestral hi havia un ull de bou. El cop l’havia deixat desorientat. Vaig comprovar que no s’hagués fet mal a les fines cametes. Semblava que no. A poc a poc es va anar espavilant i uns minuts després es reuní amb un altre ullet de bou.
Aquest ocell també és conegut com caragolet i cargolet. Aquesta n'és l’entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana:
Cargolet:
ull de bou, caragolet, Troglodytes troglodytes
m. ornit
Moixó insectívor de la família dels troglodítids, molt petit (ateny uns 9 cm), de cos arrodonit, amb la cua curta i sovint aixecada.
El plomatge és de color castany, més clar el ventre. Viu en llocs ombrívols i humits, a les penyes, entre les bardisses. És sedentari als Països Catalans.












dimecres, 17 de febrer del 2016

Dia 1261 – Mario Benedetti (83)



Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)
Bandoneón

me jode confesarlo
pero la vida es también un bandoneón
hay quien sostiene que lo toca dios
pero yo estoy seguro que es troilo
ya que dios apenas toca el arpa
y mal

fuere quien fuere lo cierto es
que nos estira en un solo ademán purísimo
y luego nos reduce de a poco a casi nada
y claro nos arranca confesiones
quejas que son clamores
vértebras de alegría
esperanzas que vuelven
como los hijos pródigos
y sobre todo como los estribillos

me jode confesarlo
porque lo cierto es que hoy en día
pocos
quieren ser tango
la natural tendencia
es a ser rumba o mambo o chachachá
o merengue o bolero o tal vez casino
en último caso valsecito o milonga
pasodoble jamás
pero cuando dios o pichuco o quien sea
toma entre sus manos la vida bandoneón
y le sugiere que llore o regocije
uno siente el tremendo decoro de ser tango
y se deja cantar y ni se acuerda
que allá espera
el estuche.



dimarts, 19 de gener del 2016

Dia 1253 – “Frankenstein o el Moderno Prometeo” de Mary Shelley






Títol original: Frankenstein
Autor: Mary W. Shelley
Primera publicació: 1818
Editorial: Nórdica Libros
Format: digital
Idioma: castellà
Traductor: Francisco Torres Oliver
Il·lustracions: Elena Odriozola
Pàgines: 264
Edició: 2015




La primera lectura de 2016, que forma part del Tast de Llibres, la tertúlia literària de la biblioteca d'Esporles. I, per part meva, tercera d’aquesta apassionant rondalla de Mary Shelley que comença i acaba a bord d’un vaixell de travessia pel Pol Nord.
El gran mèrit de la novel·lista és que l’espectador coneix la història des de diversos punts de vista, per tant ens permet jutjar coherentment els fets narrats.
Ningun dels dos personatges principals, el doctor Frankenstein i la seva criatura, un ser sense nom, semblen ser malignes, ambdós actuen de la forma que creuen correcte. Només quan les conseqüències són fatídiques, es qüestionen el per què i reconeixen la seva culpa. S’adonen que la venjança no és el camí.
Magnífiques il·lustracions en una edició molt acurada, malgrat que algunes faltes gramaticals (en torno suyo, en torno mío, a pesar suyo…) embruten la feina de la traducció.


diumenge, 17 de gener del 2016

Dia 1252 – Mario Benedetti (82)




Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Me sirve no me sirve
La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve

no me sirve tan mansa
la esperanza

la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve

no me sirve tan sabia
tanta rabia

el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve

no me sirve tan bueno
tanto trueno

el coraje tan dócil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve

no me sirve tan fría
la osadía

si me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazón alerta
si me sirve

me sirve cuando avanza
la confianza

me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
si me sirve

me sirve la medida
de tu vida

me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve

me sirve tu batalla
sin medalla

me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
si me sirve

me sirve tu sendero
compañero.





Dia 1251 – El curtmetratge de la setmana (197): “El desayuno”