Dia 194 – Cinema’s Land 14 (juny’11)

Breus comentaris sobre les pel·lícules vistes al cinema al juny de 2011.

• Hanna: Joe Wright canvia de registre i ho fa signant una avorrida pel·lícula sobre una adolescent preparada per matar. Es dona més importància a les localitzacions (Finlàndia, Marroc, Espanya, Alemanya) que no a l’acció en sí. El realitzador sembla que no es sent còmode amb aquesta història i ho trasllada a la pantalla. La manca de destresa és més que evident, les escenes d’acció són d’allò més rutinàries i, el que és pitjor, minvades d’emoció. El que esperi trobar un film d’acció, que no malgasti els seus doblers.

• Almas condenadas: sincerament, crec que Wes Craven ha perdut els papers. Avorrida, previsible i amb total mancança d’emoció, que més que terror fa riure. Ni els cartells estan inspirats.

• Insidious: el que hagués pogut ser una excel·lent pel·lícula, es perd quan volen explicar el que passa. Malgrat tot, aquest film de James Wan és summament inquietant, amb esglais més o menys inesperats i aconseguida ambientació. Les referències al cinema de terror dels anys 80 no s’han camuflat, aspecte aquest gens negatiu. És un film de personatges i situacions, per tant, és d’agrair que no s’abusi dels efectes especials. L’ús d’una “bruta” fotografia per a les escenes del “més enllà” resulta totalment encertat.

• Un cuento chino: comèdia dramàtica amb un, com sempre, inspirat, Ricardo Darín, interpretant un solitari, malhumorat, meticulós i tendre propietari d’una ferreteria. Personatges amb els quals resulta fàcil empatitzar, la història és un conte sobre com les situacions personals ens afecten i quines en són les conseqüències. La senzillesa del guió ajuda a que les interpretacions, tant del actors principals com dels secundaris, sigui magnífica. El missatge de la pel·lícula és d’esperança, d’il·lusió, i de canvis.