Dia 142 - "La muerte negra. El triunfo de los no-muertos." Házael G.

Títol: La muerte negra. El triunfo de los no-muertos

Autor: Házael G.

Editorial: Dolmen

ISBN: 978-84-937544-4-0

Pàgines: 252

Edició: 2010

Capítulo I

Kaffa (Serenissima Repubblica di Genova, región de Crimea), año 1346.

-¡Han vuelto! ¡Los salvajes han vuelto! ¡Qué Dios se apiade de nosotros!

Las campanas de todas las iglesias de la ciudad repicaron con tanto estrépito como si hubiese llegado el día del Juicio Final y, sin saber aún lo que pasaba, los habitantes de Kaffa comenzaron a correr en todas direcciones igual que las hormigas a las que una tormenta hubiese sorprendido en mitad del campo: hombres y mujeres se mezclaban como una marabunta ruidosa que avanzaba sin ningún destino concreto y en medio de un caos cada vez más ensordecedor… Y aún transcurrieron largos y angustiosos minutos hasta que los oficiales pudieron por fin explicar en voz alta lo que estaba ocurriendo.

Una de les raons per comprar, o al menys, fullejar La muerte negra. El triunfo de los no-muertos, és la portada, magníficament il·lustrada per Alejandro Colucci. Després mires les solapes i veus la foto de l’autor, que sembla una mica boix. Et fixes llavors en el preu, i malgrat que esteim en època de crisi econòmica (o això ens fan creure. Aquesta situació en el meu cas és permanent), menys de 20 euros no ha de ser raó per tornar a deixar l’exemplar al caramull.

La primera novel·la de ficció (o no), publicada per Házael G., té com única intenció entretenir, i ho aconsegueix des de les primeres pàgines. L’heroi és el religiós LeBlanc acompanyat del seu nebot Abèl que intenten sobreviure, que no és poc, en una Europa comandada pels no-morts (de zombies no se’n parla en ningun moment de la narració). L’acció ens transporta a l’Edat Mitjana, –a mi m’agrada més dir el quattrocento–, escenari no habitual en aquests tipus d’històries, quan va sorgir la pesta bubònica i detalla les conseqüències que aquesta va tenir, que no són exactament com coneixíem. Cada capítol s’inicia amb escenes dels atacs dels no-morts i algunes d’elles són realment esgarrifoses (per exemple, la nina amagada dins un armari).

La muerte negra. El triunfo de los no-muertos, és una agradable lectura que a més enriquirà el nostre vocabulari, a la vegada que heurem de consultar un mapa de l’època per situar cada localitat on correspon. Una obra que dóna a conèixer un autor –que no és cap pseudònim– amb la suficient traça per mantenir el lector entusiasmat fins al final. La manca de pedanteria és una de les seves grans virtuts. Heurem de seguir amb Quijote Z?

Ah!, soc una de les afortunades que té un exemplar signat per l’autor...