Dia 117 - Tast de llibres 4

Títol: Un grito de amor desde el centro del mundo
Títol original: Sekai no chushin de ai wo sakebu
Autor: Kyoichi Katayama
Editorial: Alfaguara
ISBN: 978-84-204-7265-2
Pàgines: 192
Edició: 2008
Edició original: 2006
Traducció al castellà: Lourdes Porta

"Aquella mañana me desperté llorando. Como siempre. Ni siquiera sabía si estaba triste. Junto con las lágrimas, mis emociones se habían ido deslizando hacia alguna parte. Absorto, permanecí un rato en el futón hasta que se acercó mi madre y me dijo: «Es hora de levantarse».

No nevaba, pero el camino estaba helado, blanco. La mitad de los coches circulaba con cadenas. En el asiento del copiloto, al lado de papá, que era quien conducía el automóvil, se sentó el padre de Aki. Su madre y yo ocupamos los asientos traseros. El coche arrancó. Delante, los dos hombres sólo hablaban de la nieve. Que si lograríamos, o no, llegar al aeropuerto para el embarque. Que si el avión saldría a la hora prevista. Detrás, nosotros apenas hablábamos. Distraído, miraba por la ventanilla el paisaje que dejábamos atrás. A ambos lados de la carretera se extendían, en todo lo que alcanzaba la vista, campos cubiertos de nieve. A lo lejos, la cresta de las montañas refulgía bañada por los rayos de un sol que brillaba a través de las nubes. La madre de Aki llevaba en el regazo una pequeña urna de cenizas."

La novel·la japonesa compte amb un gran grapat de seguidors (igual que la dels països escandinaus). De la novel·la Un grito de amor desde el centro del mundo no n’havia sentir parlar fins que vaig veure la llista de les lectures de la temporada de Tast de llibres. Del seu autor, el japonès Kyoichi Katayama, tampoc en tenia referència alguna.

La història és senzilla, Aki i Sakutarô s’enamoren... i poc més.

Malgrat ser un llibre amb una narració de “fàcil lectura”, a mi no m’ha convençut. Katayama, en la meva opinió, no aconsegueix la catarsi que es de suposar ha de produir un rondalla dramàtica que des de les primeres línies ja t’avança el final.

Hi ha aspectes que no acaben de convèncer. La família de l’al·lota -Aki- gairebé és inexistent, només és un esborrany. ¿Perquè la reacció dels pares d’Aki sembla tan freda, tan distant, davant la malaltia de la seva filla? Per altra banda, la relació de l’al·lot -Sakutarô- amb el seu padrí és cabdal a la vegada que entranyable.

Es deixa entendre que la història d’amor entre els adolescents és profunda, que no poden viure un sense l’altre, però no és així realment, almenys en les línies redactades per Katayama. No hi ha escenes romàntiques ni sexuals, simplement són dues persones que comencen a descobrir el món. Són dos estudiants purs, sense males intencions. La mort, les relacions familiars, l’amistat, l’amor, el temor, els sentiments, tot està tractat massa subtilment.

Un grito de amor desde el centro del mundo ha estat un gran èxit en el Japó. Existeix una sèrie de televisió i un còmic. A més està a punt d’estrenar una pel·lícula.

Serà que la cultura occidental i l’oriental estan tan allunyades com ho estan geogràficament.