dimecres, 1 de febrer del 2012

Dia 220 – Cinema’s Land 17 (setembre’11)

Fent un repàs a la secció dedicada als comentaris sobre pel·lícules de recent estrena, m’he adonat que la del mes de setembre van quedar “incompletes”.

Però així i tot, he decidit publicar-ho tal com està, és a dir, “poca lletra i molta foto”, per deixar constància de les pel·lícules visionades.



Breus comentaris sobre les pel·lícules vistes al cinema al setembre de 2011.

ATENCIÓ: es poden desvetllar detalls de la trama de les pel·lícules.



  • La piel que habito: ho repetiré les vegades que calguin, el millor de les pel·lícules de Pedro Almodóvar és Juan Gatti, el dissenyador del títols de crèdit i dels cartells, i Alberto Iglesias, el responsable de la música original, la resta està de més. I aquest títol no n’és l’excepció. La història és inversemblant, el personatge del “tigre” és totalment innecessari, per no dir ridícul, i el que interpreta Marisa Paredes no canviaria gens els successos si s’eliminàs. El paper d’Antonio Banderas, està excessivament “rígid”, cal una mica més d’emoció, però això no és culpa de l’actor, sinó del realitzador que en un intent de transmetre obsessió, fa més llunyana la història, sense deixar “entrar” l’espectador. Com sempre, la direcció artística és acurada, aprofitant cada racó i cada estança amb intel·ligència. Inicialment el cineasta manxec havia concebut realitzar el film en blanc i negre i totalment mut... idea que em resulta summament atractiva.














  • Cowboys & Aliens: el resultat d’aquest film no és el que prometia el tràiler. Hi ha vàries coses que fallen, el metratge és excessiu, el canvis de ritme no són adequats, Harrison Ford és Harrison Ford, com sempre, Daniel Craig no acaba de creurer-se tot el que li succeeix. La “resucitació” de l’al·lota és ridícula i absurda, però no sorprenent. En definitiva que els vaquers i els aliens no acaben de casar, al menys de la manera que ens conten la història, sense passió ni divertiment.






























































































dimarts, 17 de gener del 2012

Dia 218 – Mario Benedetti (34)


Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)


Alguien

Alguien limpia la celda
de la tortura
que no quede la sangre
ni la amargura

alguien pone en los muros
el nombre de ella
ya no cabe en la noche
ninguna estrella

alguien limpia su rabia
con un consejo
y la deja brillante
como un espejo

alguien piensa hasta cuando
alguien camina
suenan lejos las risas
una bocina
y un gallo que propone
su canto en hora
mientras sube la angustia
la voladora

alguien piensa en afuera
que allá no hay plazo
piensa en niños de vida
y en un abrazo

alguien quiso ser justo
no tuvo suerte
es difícil la lucha
contra la muerte
alguien limpia la celda
de la tortura
lava la sangre pero
no la amargura.


diumenge, 18 de desembre del 2011