Dia 244 – Qui és qui? 14

Leonardo DiCaprio - Michael Pitt

Dia 243 – El curtmetratge de la setmana (7): “Defective Detective”

Avner Geller i Stevie Lewis signen aquest divertit curtmetratge on es combinen diferents tècniques d’animació.

Dia 242 – Barrera

Dia 241 – El curtmetratge de la setmana (6): “Invention of Love”

De factura elegant és aquest curtmetratge de nacionalitat russa. Tendre, romàntic i subtil.

Dia 240 – Mario Benedetti (38)

En el tercer aniversari de la seva mort, un poema de Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Nuevo canal interoceánico

Te propongo construir
un nuevo canal
sin esclusas
ni excusas
que comuniquen por fin
tu mirada
atlántica
con mi natural pacífico

Dia 239 – Kikirikí

Dia 238 – Cinema’s Land 24 (abril’12)

Breus comentaris sobre les pel·lícules vistes al cinema a l'abril de 2012.

ATENCIÓ: es poden desvetllar detalls de la trama de les pel·lícules comentades.

El perfecto desconocido: primer llargmetratge de Toni Bestard que gaudeix d’un excel·lent repartiment, encapçalat per un magnífic Colm Meaney. Els personatges són estereotipats: el policia bo i el dolent; la veïnada xerrameca; l’al·lota incompresa; l’al·lot mimat; la mare possessiva... Una producció molt acurada, que es ressent d’un guió excessivament “sentimental”. Malgrat no resultar un film de temàtica gens original (l’arribada d’un estrany a terra “desconeguda”), no té res a envejar a altres títols de més de ressò.

Blancanieves (Mirror, Mirror): el sentit de l’humor és ridícul, els nenets semblen una versió dels Village People. Ni la madrastra (Julia Roberts) ni Blancaneus (Lily Collins) són tan belles com és de suposar que han de ser, segons el conte. El príncep està empardalat i per quan creies que ja no podia ser pitjor, un número musical estil Bollywood tanca tot aquest desgavell. No, Tarsem Singh no en té ni idea del que és el cinema.

La fría luz del día: un mcguffin és l’excusa per realitzar un film que no ofereix més que unes rutinàries i tòpiques situacions que no s’explica el perquè de la filmació a Madrid i a la costa espanyola. Sigourney Weaver sap que no està a una pel·lícula que passarà a la història del cinema, però sembla que s’ho ha passat d’allò més bé disparant per tot arreu i essent la dolenta de la funció. El personatge interpretat per Verónica Echegui empitjora encara més un llargmetratge que és avorrit de principi a final.

Take Shelter: excel·lent film que es mou entre el drama, el thriller, la ciència ficció i el terror. Tot molt ben “dosificat” gràcies a la magnífica posada en escena de Jeff Nichols. Michael Shannon aconsegueix transmetre l’angunia que pateix el seu personatge, i ens fa còmplices de la seva inseguretat. Jessica Chastain, és l’esposa fràgil i desorientada. El cel, sempre amenaçant tempesta, és una metàfora de l’estat d’ànim del protagonista. De factura elegant i ritme pausat, és una dels millors llargmetratges estrenats enguany.

Grupo 7: malgrat que el guió i la realització són més que correctes, el que falla en aquest film és que Mario Casas no és capaç d’assumir el complicat personatge principal, un policia que es decanta per la versió més menyspreable de la seva professió. La seva actuació resulta excessivament forçada. Al seu costat, la resta d’intèrprets, ho tenen fàcil.

Dia 237 – El curtmetratge de la setmana (5): “Alarma”

Un nou curtmetratge d’animació, és una producció coreana, que aconsegueix reflectir una escena molt habitual en les llars.

Dia 236 – El curtmetratge de la setmana (4): “La leyenda del espantapájaros”

Un espantaocells es troba molt sol i decideix fer-se amic dels corbs.

Aquest curtmetratge, dirigit per Marco Besas i narrat per Sancho Gracia, fou candidat als Goya i guanyador del Méliès de Plata en el Festival de Fantasporto en l’edició de 2006.