Dia 165 - Qui és qui? 9

Matthew Broderick - Jon Cryer

Dia 164 - Carrers de Ciutat en blanc i negre 2

Però els carrers no estan buits. De sobte, una parella apareix davant l'objectiu i improvises la instantània, canviant la perspectiva del moment inicial. Sembla com si ningú s'adonés que tú estas allà.

Carrer de Ca'n Carrió

Carrer de Ca'n Tamorer

Carrer de Ca'n Rubí

Plaça Major

Carrer de Jaume II

Dia 163 – Cinema’s Land 6 (octubre’10)

Breus comentaris sobre les pel·lícules vistes al cinema a l’octubre de 2010.

• Enterrado: Rodrigo Cortés demostra valentia a l’hora de posar en escena la història d’aquest transportista –interpretat pel sempre fat Ryan Reynolds– que només compte amb l’ajut d’un telèfon per sortir del taüt on està. Aquesta pel·lícula sembla més un exercici de final de curs que l’aposta per donar-se a conèixer internacionalment degut a un guió que s’allarga excessivament i que funcionaria molt millor com a curtmetratge.

• Carancho: desconec si existeix el gènere “cinema argentí”, però si la resposta és afirmativa, aquesta pel·lícula hi pertany. Personatges complicats, guió aparentment senzill, direcció efectiva. No és dels millors títols, però l’imprescindible Ricardo Darín n’és un motiu més que suficient per abonar una entrada.

• Pa Negre: una impressionant escena inicial ja preveu que el que veurem serà de gran qualitat, i així és. Agustí Villaronga encerta en aquesta pel·lícula sobre la Guerra Civil Espanyola, contada segons el punt de vista d’un nin. Realització impecable així com unes grans actuacions per a una cinta poc a poc es va acumulant espectadors (i euros).

• La otra hija: un monticle, una família de classe mitjana amb una impressionat casa i éssers d’altres móns, són els protagonistes d’aquesta típica cinta de terror que intenta “ser diferent” però que només es queda amb això, amb un intent. Kevin Costner no s’esforça gaire en dissimular que no es troba còmode en un rol que hagués pogut “interpretar” el primer que passes pel set de rodatge.

• La red social: només cal l’escena inicial per adonar-te que estès veient una de les millors pel·lícules estrenades al 2010. Un impecable guió, una precisa realització, i fins i tot, unes encertades interpretacions, conformen un més que notable film sobre la gestació de la revolució a la xarxa. David Fincher, una vegada més, demostra que no es dedica al cinema de casualitat, sinó que sap molt bé el que es fa.

• Machete: Robert Rodriguez torna a fer de les seves. Violència per tot arreu, caps tallats, generoses quantitat de sang i altres elements habituals en les pel·lícules dirigides, escrites, produïdes, musicades, muntades i fotografiades pel texà d’origen espanyol. Ritme vertiginós i escenes rodades i muntades en gran encert, fan del que hagués pogut ser un malson, una producció d’allò més recomanable.

• Déjame entrar: malgrat que consider més que innecessaris els remakes (i més si l’original és excel·lent, com és el cas), en aquesta ocasió cal un gran aplaudiment per la gran feina realitzada per Matt Reeves, que aconsegueix grans moments –l’escena de la piscina, per exemple – i que et fa oblidar l’antecedent. És veritat que no aporta res nou, però la Reeves signa una pel·lícula impecable. Per altra banda, Michael Giacchino és el responsable d’una magnífica banda sonora, a la mateixa alçada que la de Johän Soderqvist (compositor de l’altra obra mestra).

• Wall Street 2. El dinero nunca duerme: davant una pel·lícula que porta un número en el seu títol, només cal demanar “per què?” i intentar trobar una resposta més o menys convincent. La resposta pot ser, en aquest cas, Oliver Stone, però repassant la seva filmografia te n’adones que no és la raó. Michael Douglas tampoc és la resposta, ni Shia LeBouf, ni Carey Mulligan. L’atractiu d’aquest film està tan obvi que tu creus que no pot ser aquest, és a dir, “necessit doblers i davant la falta d’idees enganam els espectadors fent creure que hi ha una història que contar on no n’hi ha ninguna”, i això és el que més ràbia em fa, que ens tractin de beneits i Hollywood darrerament ho fa massa sovint.

• The Town. Ciudad de ladrones: la veritat és que Ben Affleck és millor cineasta que actor i dues pel·lícules són suficients per demostrar-ho. En el seu primer film va deixar el llistó molt alt, per tant, és difícil superar-ho. En aquesta ocasió, Affleck posa en escena una història de redempció al servei del “carrers”, de la ciutat, amb una acurada realització i un encertat repartiment, on el que falla, és precisament ell, on es limita a posar les cares de sempre.

Dia 162 - Carrers de Ciutat en blanc i negre 1

És agradable fer una passejada pels carrers de Ciutat en un dia de festa, quan tot està tancat i la gent es dedica a altres activitats. La quietud et deixa descobrir llums i ombres que estan allà però que fins aleshores no has vist. El silenci t’acompanya en el teu itinerari. El temps sembla que s'ha aturat, només cal agafar la càmera fotogràfica i captar l'instant abans que s'esvaeixi.

Costa de Ca'n Muntaner (davallada)

Costa de Ca'n Muntaner (pujada)

Costa de la Pols

Carrer Vilanova

Carrer Moliners

Dia 161 - Mario Benedetti (22)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

No te rindas

No te rindas, aún estás a tiempo

De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,

Enterrar tus miedos,

Liberar el lastre,

Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

Continuar el viaje,

Perseguir tus sueños,

Destrabar el tiempo,

Correr los escombros,

Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se esconda,

Y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma

Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo

Porque lo has querido y porque te quiero

Porque existe el vino y el amor, es cierto.

Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,

Quitar los cerrojos,

Abandonar las murallas que te protegieron,

Vivir la vida y aceptar el reto,

Recuperar la risa,

Ensayar un canto,

Bajar la guardia y extender las manos

Desplegar las alas

E intentar de nuevo,

Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se ponga y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma,

Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,

Porque esta es la hora y el mejor momento

Porque no estás solo, porque yo te quiero

Dia 160 - Humor gràfic 4

I seguint amb els funcionaris, cinc vinyetes més per fer un riure.
Ja saps que per veurer-ho més detalladament, has de clicar damunt la imatge.

Dia 159 - Paradís mallorquí

Bàlitx d’Avall és una possessió del segle XVI convertida en un agroturisme situat a la Serra de Tramuntana, concretament a Fornalutx, que pertany al municipi de Sóller.

Es poden realitzar excursions a La font de sa Costera, sa Calobra, sa Torre de na Seca, Port de Sóller, Torrent de Llorers fins na Mora.

I aquí una petita mostra d’aquest paradís.