Avatar (Avatar)
No vaig anar molt convençuda a veure Avatar, però volia donar una oportunitat a James Cameron. Malauradament, el meu instint no va equivocar-se. Tenia l’esperança de gaudir d’una pel·lícula, al menys, a la mateixa alçada que Terminator, amb un guió treballat i senzill, i personatges desenvolupats. Des de llavors, ha passat molt de temps.
Avatar acusa de les mateixes errades que Titanic, és a dir, la tecnologia al servei d’un poc acurat guió.
L’aspecte visual de Pandora, què hem de reconèixer és molt imaginatiu, no deixa veure –o sí– més enllà dels “colors”. Sí, és cert que hi ha algunes escenes impactants, però no són més que aixó, part d'un tot.
El suport primordial d’una pel·lícula no és l'originalitat de la història, sinó com és narrada aquesta, i per no caure en l’avorriment cal fer fulls i fulls d’esborrany. Sembla que Cameron ha deixat aquest aspecte en segon plànol i ha dedicat els seus esforços a la part “tecnològica”, oblidant que sense una ferma història, la pel·lícula no té sentit.
Realment era necessària tal despesa de doblers, mà d’obra i feina? Avatar no deixa de ser una història d’amor entre dos sers de cultures diferents (Titanic, Dance With Wolves) en un entorn bèl·lic, però això ja ho hem vist anteriorment, i amb millor narració.
No és tot molt previsible? Hi ha alguna sorpresa? Calen més de 150 minuts per comptar la rondalla? En la meva opinió, James Cameron ha perdut la vertadera essència del cinema, que no és ni més ni manco que la “màgia”, i això no s’aconsegueix amb històries sense contingut. Avatar és una pel·lícula fallida.
2 comentaris:
Estoy de acuerdo al 150% con tu opinión, me parece una historia muy floja, mal llevada.
De cualquier forma, a tu pregunta de si merecia la pena tal gasto de dinero, la respuesta parece sencilla: Si.
Este señor es una maquina de fabrica dinero, y en ese sentido, en el economico, parece ser una especie de alquimista que transforma el plomo en oro.
Enhorabuena por tu blog, saludos!
En primer lloc, benvingut a aquest racó.
Sí, és clar, que si el que volia Cameron era inflar encara més el seu compte corrent, ho ha aconseguit. Si el que volia era "fer història", també ho ha aconseguit, sembla ser la pel•lícula més taquillera (sumant al preu de l'entrada el "plus" que significa el 3D))
Ara bé, si el que volia era "fer cinema", en aquest aspecte està ben equivocat. Pero ja sabem que la qüestió monetària és la que comanda (sigui quin sigui el "negoci" -esportiu, cultural, artístic o empresarial-)
I l'enhorabona també pel teu espai virtual.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada