Dia 122 - Façana

Dia 121 - "Avatar": per què?

Avatar (Avatar)

No vaig anar molt convençuda a veure Avatar, però volia donar una oportunitat a James Cameron. Malauradament, el meu instint no va equivocar-se. Tenia l’esperança de gaudir d’una pel·lícula, al menys, a la mateixa alçada que Terminator, amb un guió treballat i senzill, i personatges desenvolupats. Des de llavors, ha passat molt de temps.

Avatar acusa de les mateixes errades que Titanic, és a dir, la tecnologia al servei d’un poc acurat guió.

L’aspecte visual de Pandora, què hem de reconèixer és molt imaginatiu, no deixa veure –o sí– més enllà dels “colors”. Sí, és cert que hi ha algunes escenes impactants, però no són més que aixó, part d'un tot.

El suport primordial d’una pel·lícula no és l'originalitat de la història, sinó com és narrada aquesta, i per no caure en l’avorriment cal fer fulls i fulls d’esborrany. Sembla que Cameron ha deixat aquest aspecte en segon plànol i ha dedicat els seus esforços a la part “tecnològica”, oblidant que sense una ferma història, la pel·lícula no té sentit.

Realment era necessària tal despesa de doblers, mà d’obra i feina? Avatar no deixa de ser una història d’amor entre dos sers de cultures diferents (Titanic, Dance With Wolves) en un entorn bèl·lic, però això ja ho hem vist anteriorment, i amb millor narració.

No és tot molt previsible? Hi ha alguna sorpresa? Calen més de 150 minuts per comptar la rondalla? En la meva opinió, James Cameron ha perdut la vertadera essència del cinema, que no és ni més ni manco que la “màgia”, i això no s’aconsegueix amb històries sense contingut. Avatar és una pel·lícula fallida.

Dia 120 - Mario Benedetti (10)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

No lo harás en vano

Ah no lo harás en vano

se te helarán los dedos
y el corazón y los olores

se te helará la noche
y la arrogancia y las rodillas

se te helará la sangre
y los crepúsculos y el humo

se te helará el bostezo
y el ademán y la lujuria

se te helarán los ojos
la madrugada y el esperma

se te helará el ritual
y las caricias y los signos

se te helará la luna
y el arbolito y la garganta

se te helarán los labios
y los disfrutes y la vida

todo está listo
no lo harás en vano.

Dia 119 – Candidats musicals

Comença un any nou, i comencen les candidatures a premis diversos relacionats amb el cinema.

I els primers són els Goya. Si hi són totes les pel·lícues que ho mereixen és tema de discussió.

En l’apartat de Millor Banda Sonora, comentada és la gran absència de Pascal Gaigne per Gordos. Són quatre els triats, i curiosament són títols d’allò més taquillers (que no necessàriament significa manca de qualitat).

El misteri es descobrirà el pròxim 14 de febrer, en una gala, que esperem, no sigui tan avorrida com ho ha estat fins aleshores. Confiam que el director de l'Academia de las Artes i Ciencias Cinematográficas de España, Álex de la Iglesia, hagi patit les anteriors cerimònies i sigui capaç de “reconduir” l’espectacle per camins menys soporífers.

Els afortunats són:

Dario Marianelli per Ágora. Candidat per primera vegada.

Roque Baños per Celda 211. És la novena candidatura. Guardonat tres vegades.





Alberto Iglesias per Los abrazos rotos. Deu vegades entre els candidats i 7 Goyas.





Federico Jusid per El secreto de sus ojos. S’estrena en els Goya.





I aquesta és la música de Pascal Gaigne per Gordos, un compositor que mai ha tengut la sort de figurar entre els finalistes. Però no cal cap guardó per reconèixer la bona feina, amb l’admiració dels seguidors n’hi ha suficient, o no?