Títol: El cuento número 13
Títol original: The Thirteenth Tale
Autora: Diane Setterfield
Editorial: Lumen
ISBN: 978-84-672-2231-9
Pàgines: 476
Edició: 2007
Edició original: 2006
Traducció al castellà: Matuca Fernández de Villavicencio
Títol original: The Thirteenth Tale
Autora: Diane Setterfield
Editorial: Lumen
ISBN: 978-84-672-2231-9
Pàgines: 476
Edició: 2007
Edició original: 2006
Traducció al castellà: Matuca Fernández de Villavicencio
Diane Setterfield
Edició en castellà
Edicions en anglès
“Era noviembre. Aunque todavía no era tarde, el cielo estaba oscuro cuando doblé por Laundress Passage. Papá había terminado el trabajo del día, apagado las luces de la tienda y cerrado los postigos; no obstante, para que yo no entrara en casa a oscuras, había dejado encendida la luz de la escalera que subía hasta el piso. A través del cristal de la puerta un rectángulo blanquecino de luz se proyectaba sobre la acera húmeda, y fue mientras me hallaba en ese rectángulo, a punto de dar vuelta a la llave en la cerradura, cuando vi la carta. Otro rectángulo blanco, justo en el quinto peldaño empezando por abajo, donde no pudiera pasarme inadvertida.”
Primera cita amb Tast de llibres. Cares conegudes i altres de noves, com la de la conductora de la tertúlia.
El compte número 13 beu de les fonts, i no ho amaga, de la novel·la gòtica. Tot comença quan Margaret Lea, propietària d’una llibreria de vell, rep una carta de la famosa escriptora de bestsellers Vida Winter per tal que escrigui la seva biografia. Es barregen dues històries, la de Margaret i la de Vida.
He de reconèixer que no havia sentit parlar d’aquest títol, a més, no és del meu “tipus”.
Sense ser una gran novel·la (manca profunditat en els personatges i les històries no són gaire originals), m’ha enganxat des del principi. D’això en té culpa que està ben escrita. Setterfield aconsegueix mantenir la intriga gràcies a un ric vocabulari i a les acurades descripcions. Gaire bé totes les trames succeeixen en interiors. M’ha recordat Carlos Ruiz Zafón a La sombra del viento i El juego del ángel (les dues úniques novel·les que he llegit del català establert als Estats Units), tant per la seva narrativa com per la mena d’història, on els protagonistes viuen situacions fantàstiques.
Trobam “homenatges” a grans novel·les i escriptors, Jane Eyre de Charlote Brontë, Otra vuelta de tuerca de Henry James, Cumbres borrascosas d’Emily Brontë, Orgullo y prejuicio de Jane Austen o Las aventuras de Sherlock Holmes, d’Arthur Conan Doyle.
En resum, El compte número 13 és entretinguda i res més.
Com apunt final, esmentar que es fa referència a la pintura Dickens’ Dream de Robert William Buss. Aquesta n’és la reproducció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada