dijous, 30 de juny del 2016

Dia 1296 – Boris Pahor, la lucidesa als 102 anys



El passat 27 de juny, l’escriptor eslovè Boris Pahor (Trieste, imperi austrohongarès, 26 d’agost de 1913) fou el protagonista de la jornada que l’Atlantida Film Festival –un projecte de Filmin– li dedicà amb la projecció del documental Boris Pahor: Retrato de un hombre libre, dirigida per Fabienne Issartel.

Desprès de la projecció, Pahor reflexionà sobre Europa i els temps actuals, sobre les recents eleccions generals a l’estat espanyol i sobre la memòria de l’holocaust durant la II Guerra Munidal.

Pahor és autor d’un grapat de llibres autobiogràfics. Fa uns anys Anagrama va publicar Necrópolis, el relat de la seva estada al camp de concentració de Natzweiler-Struthof.

Emili Manzano presentà l’acte que va tenir lloc a CineCiutat.


Boris Pahor i Emili Manzano 

Boris Pahor, la traductora i Fabienne Issartel

dissabte, 25 de juny del 2016

Dia 1294 – “Historias del barrio. Caminos”

El 21 de juny fou la cloenda de la temporada 2015-2016 del Tast de llibres, la tertúlia literària de la biblioteca d’Esporles, conduïda per Eulària Arlès i organitzat per Olga Terrasa.
Com és habitual, la darrera lectura s’acompanya de la visita de l’autor de l’obra. En aquesta ocasió, vàrem poder compartir unes hores amb Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí per parlar de Historias del barrio. Caminos, un còmic que no va deixar indiferent a ningú.
El conèixer un escriptor és sempre una experiència molt enriquidora.









divendres, 17 de juny del 2016

Dia 1292 – Mario Benedetti (87)




Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)
Eso
Al preso lo interrogaban tres veces por semana para averiguar «quien le había enseñado eso». Él siempre respondía con un digno silencio y entonces el teniente de turno arrimaba a sus testículos la horrenda picana.
Un día el preso tuvo la súbita inspiración de contestar: «Marx. Sí, ahora lo recuerdo, fue Marx.» El teniente asombrado pero alerta, atinó a preguntar: «Ajá. Y a ese Marx ¿quién se lo enseñó?» El preso, ya en disposición de hacer concesiones agregó: «No estoy seguro, pero creo que fue Hegel.»
El teniente sonrió, satisfecho, y el preso, tal vez por deformación profesional, alcanzó a pensar: «Ojalá que el viejo no se haya movido de Alemania.»

FIN