Dia 128 – Un llibre i una rosa

El 22 d’abril de 1616 va morir don Miguel de Cervantes Saavedra, un dia després fou enterrat. William Shakespeare morir el 23 d’abril del mateix any, segons el calendari julià (el 3 de maig, segons el calendari gregorià) i per aquest motiu es celebra el “Dia del llibre”.

La tradició en els països catalans és que les al·lotes regalin un llibre al seu al·lot i aquest correspon oferint-li una rosa. Però no cal cap motiu per regalar un llibre, la lectura és un dels majors plaers en la vida... algú va dir que sentia enveja de qui encara no havia llegit El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, per l’emoció que va sentir en descobrir aquesta famosa obra del “manco de Lepanto”.

Només una dotzena de recomanacions d’algunes lectures.

Dia 127 - Mario Benedetti (13)

Recordant Mario Benedetti (14/09/1920 – 17/05/2009)

Sobre sencillez

La sencillez es una de las virtudes más complicadas de este viejo mundo. Cuando uno es sencillo (en su habla, en sus actos, incluso en su poesía) corre el incómodo riesgo de ser tomado por tonto, por babieca. Hay críticos, por ejemplo, que son propensos a elogiar solamente a aquellos poetas misteriosos, cuyas obras son comprendidas por muy pocos. Esos mismos críticos tampoco los entienden, claro, pero tienen cierta habilidad para cabalgar por fuera del misterio, haciendo de su ignorancia una forma inédita de discreción.

Si uno lee a Baldomero Fernández Moreno o a Antonio Machado, y capta la sabiduría de su sencillez, quisiera salir a abrazarlos, como si aún estuvieran ahí, con su pluma en ristre. Cómo enseñan, cómo abren sin prejuicios las puertas de su vida y nos regalan las llaves para que abramos la nuestra.

Todo mandante, ya sea el mandamás como el mandamenos, se afana (sobre todo cuando afana) en no ser sencillo. La dificultad es su muro de contención, su bastión, su blindaje. En la sencillez, los hombres y mujeres se amparan, se comprenden, se alivian. En la complejidad, en cambio, se ven con desconfianza y con rencores. Cómo no tener en cuenta que la muerte es la cumbre de la sencillez.

Dia 126 – Nino Rota

Nino Rota

El 10 d’abril es va commemorar el 31é aniversari de la mort de Nino Rota. Conegut principalment per les seves partitures per a pel·lícules, especialment les seves col·laboracions amb Luchino Visconti i Federico Fellini, és autor d’òperes, música de cambra, oratoris, ballets, simfonies i peces líriques.

Rota, neix a Milà el 31 de desembre de 1911, en una família de músics, comença a estudiar piano amb la seva mare. Als vuit anys compon les seves primeres peces. Als onze entra al Conservatori de la seva ciutat, completant, anys més tard, els seus estudis a la ciutat nord-americana de Filadèlfia.

El 1995 es crea a Venècia la Fundació Nino Rota amb l’objecte de preservar els treballs dels compositors italians del segle XX.

Mor a Roma el 10 d’abril de 1979, havent deixat nombrosos treballs musicals, admirats pels seus companys i aficionats.

El proper 23 d’abril al Conservatori Superior de Música de Palma, i organitzat per l’Associació Balear d’Amics de les Bandes Sonores (ABABS), tendrà lloc un concert dedicat a aquest gran artist, on la Banda Municipal de Música de Palma interpretarà alguns dels seus treballs més coneguts.